Donar-se temps

El dijous es va aturar el món. Aquest nen, assegut enmig d'un carrer del centre de Barcelona, acompanyava el floriment del que en principi havia de ser un simple deure escolar. La majoria de vianants ensopegava amb ell o l'ignorava: ja se sap que a la ciutat cal estar sempre molt ocupat.

Ell estava absolutament absort en el seu exercici contemplatiu. Absort però atent: a mesura que avançava el sol, movia el pot de iogur perquè no deixés d'arribar llum a la planta i l'observava. Què estava fent? Donar-se temps, que vol dir donar temps als altres.

Quan ens pregunten per què hem fet Casa Virupa podríem explicar el cas extraordinari d'aquest nen: sí, és veritat, alguns són capaços d'aturar el brogit enmig del brogit, de curar-se i tenir cura dels altres.

D'altres, però, necessitem trobar-nos als peus del Montseny perquè la natura ens recordi que hi ha coses que demanen temps i cura; ens cal un itinerari que ens recordi la saviesa de l'instant present; ens convenen companys de camí que ens recordin que val l'esforç seguir endavant.

Tant de bo que les línies que anireu trobant aquí us serveixin per donar-vos una mica de temps.

Benvingudes i benvinguts al blog de Casa Virupa.